Altres coses.

Per a mi, una de les coses més sorprenents de la Xina és la brutal diferència que hi ha entre unes realitats i unes altres. Podem passar de recòrrer més de 40km en 7 minuts ( amb el tren bala que uneix l’aeroport internacional de Shanghai amb el centre de la ciutat) a estar enmig de gent que viu al llindar de la pobresa i veu crèixer, sorpresa, gratacels al seu voltant. A mi, com a observador inexpert de la Xina, és una de les coses que més em crida l’atenció. Per una banda, veig que volen ser capdavanters en tot i per la via ràpida i per l’altra veig que hi ha tantes coses que signifiquen “ser capdavanters” i que les tenen a anys llum… El tema ecològic literalment el deixen de banda. Suposo que per la majoria de la població no deu ser ni de lluny una de les seves prioritats principals, però i les autoritats? Realment tampoc els importa massa, malgrat de cara a l’exterior i amb motiu dels propers jocs olímpics engeguin campanyes de reducció de la contaminació a la ciutat.  

La llibertat d’xpressió és una utopia en aquest país, de la mateixa manera que la manipulació ideològica està present tots i cadascun dels dies de la setmana a la seva televisió. Programes en que l’estètica militar hi és totalment present, en que es mostra la potència de l’exèrcit xinès a cada moment. Noticiaris en que la figura del President del país hi és omnipresent. Aquestes són algunes de les coses que no m’agraden d’aquest país.

Com sempre, com m’ha passat des de que faig els meus viatges i estades arreu del món, el que més m’agrada de viatjar és el contacte amb les seves gents. És en les petites coses que hi descobrim les grans coses de la vida.  

Per cert, a través de La Vanguardia m’arriven alguns links que  em sembla interessants posar aquí Són les altres realitats de la Xina. Que cadascú opini el que cregui oportú ( i gràcies pels comentaris).

http://www.welt.de/wissenschaft/article1000319/Massensterben_durch_Umweltverschmutzung_.html

http://www.greenpeace.org/espana/bienvenido-a-la-tele-de-greenp/

http://www.elmundo.es/elmundo/2007/08/07/solidaridad/1186491592.html