“A mi no me vuelves a ver”. Aquesta frase és la que va dir una noia que es va creuar amb mi ahir al carrer Elisabeths. Què devia passar? Des de el moment en que vaig sentir-la em vaig encuriosir per la qüestió. Es qui s’ha devia enfadar amb la seva parella? Potser fins i tot n’estava farta d’ell o ella i havia decidit trancar la relació? Potser li estava dient en el seu cap després d’una jornada de feina insofrible? Potser era el seu pare o la seva mare? O algun dels seus germans amb qui s’ha barallat per la divisió de l’herència familiar? La veritat és que no en tinc ni idea del que passava, malgrat el mig segon en que vaig veure la noia, feia mala cara.
M’encanta pensar sobre coses que tan sols passen per la meva vida durant un instant, sense saber-ne res més del que la inmediatessa em proporciona, com si davant d’una novela d’Ian Mc Ewan es tractés. Aquestes noveles en que una petita cosa, un petit esdeveniment canvia, sovint tràgicament, el curs dels esdeveniments. Espero que a la noia, li acabi anant millor.
