Ahir vaig anar al cinema, acompanyat dels amics Joan i Albert. Feia temps que no feiem una escapadeta d’aquestes per veure alguna pel·lícula. Si no recordo malament la darrera vegada, no hi era en Joan, però si el Jordi Tomàs i vam anar a veure “El último rey de Escocia”.
Ahir a proposta del Joan, li tocava el torn a la Xina. Jo ja n’havia sentit a parlar de la pel·lícula i m’havia fet bona impressio, tenia una barreja de sensacions. Primer la volia veure però alhora em feia mandra pensar en una d’aquestes pel·lícules xineses lentes a morir.
El cert és que finalment em van convèncer i no em sap greu haver-hi anat. És més, fins i tot diria que em va agradar molt…
Se’ns explica la història d’un jutge de zones rurals que es passa la vida anant d’una banda a l’altra amb un cavall i una assistent a la que l’uneix més que la feina. Aquesta ha de ser la ultima missió de la seva acompanyant, membre de una de les minories ètniques de la Xina, que per aquesta raó va ser escollida per ajudar el jutge Feng. Però les coses estan canviant a la Xina i el govern exigeix que els que facin de jutges han de tenir un diploma oficial i ella no el té, raó per la qual la prejubilen. Aquí comença aquest viatge, que no deixarà indiferent a ningú. La soledat del camí, el contrast entre tradició i modernitat, l’amor impossible, els errors de joventut, tot tindrà cabuda en aquest darrer llarg viatge del jutge Feng. Si podeu, aneu a veure-la. Alguns diran que es fa lenta, és veritat, no puc negar-ho, però a mi em va encantar.
