Em penso que avui és un d’aquells dies…

Em penso que avui és un d’aquells dies en que les coses es fan coll amunt, en que els mals de panxa, no et deixen veure el que hi ha més enllà dels primers dos metres de distància. Un d’aquells dies en que ni tan sols tu mateix donaries un euro per a tu mateix. 

Val a dir que dies com aquests, no passen massa sovint, i que quan se’m presenten, haig de fer esforços importants per mirar d’objectivar les coses i pensar que com deia Tolstoi, “cal tenir en compte els idiotes, doncs estan en majoria”. És en aquests moments que em venen al cap els consells d’aquell mestre del renaixement que era el francès Etienne de la Boétie, que deien que si el poble es deixa tiranitzar és perquè el poble realment vol. Aquell que t’acosa, el que no sap ni tan sols el teu nom, tan sols té el poder de la força i aquesta li dona sovint gent com nosaltres. Tan sols cal que ens posem tots d’acord i el tirà serà vençut. fa cinc cents anys del seu assaig sobre la “Servitud voluntària” i continua essent tan actual com sempre…