El meu “nou” mapa “antic”.

Aquests darrers dies he estat a Londres i he pogut passejar-me molt i veure moltes coses, com no podia ser d’una altra manera. M’agradaria parlar-vos avui però d’una cosa de les moltes que vaig veure a Londres, però que al contrari de les altres que també vaig veure em va captivar i vaig decidir emportar-me-la amb mi. Era un mapa. Fa poc parlava aquí de les meves primeres lectures de quan era petit i L’illa del tresor hi devia sortir. Pels qui recordeu la història, hi ha pirates i un mapa en el que la X marca el lloc on s’amaga el tresor. Bé, no era ben bé una X, però pel cas bé a ser el mateix… El cas és que des de aquell mateix moment jo vaig quedar corprès pels mapes. No pels mapes de ciutats moderns, ni pels del GPS (malgrat haig de reconèixer la seva utilitat) sinó per un tipus molt concret: els mapes antics. Tant se val el lloc que representin o si hi ha errors o no, el cas és que per a mi els mapes indiquen llocs desconeguts en que de ben segur algú s’hi ha perdut. Els mapes antics estaven fets a base de converses a tabernes amb els mariners. I entre els que més m’agraden hi ha els que tan sols marquen les zones ostaneres. Sovint és un senyal de desconeixement i de por. Desconeixement del que hi ha més enllà de les costes i por d’endinsar-se cap els llocs més desconeguts.
Doncs bé, que el darrer dia em vaig comprar un mapa antic. Bé en concret un gravat antic d’un mapa antic. E mapa el va fer Aaron Arrowsmith a principis del segle XIX, probablement el 1802 i el gravat al que no em vaig poder resistir és del 1830.
Us en deixo unes fotografies perque hi doneu un cop d’ull.