Llegeixo aquests dies un llibre commovedor en molts sentits. Es tracta de “El refugio de la memoria” del ja mort Tony Judt. Com deia al principi d’aquestes línies es tracta d’un llibre commovedor ja des de el pròleg mateix escrit pel mateix Judt. L’autor que se sap aprop de la mort malgrat la seva joventut planteja amb una enteresa inusual les particularitats de la seva malaltia i els efectes que li causen.
Davant del desenllaç que s’apropa sense possibilitat d’alteració ell assumeix que davant les seves impossibilitats múltiples, davant de toes les seves nits sense son i sense possibilitat de moviment, l’única cosa que li queden són les hores per recordar. Les seves nits són per recordar i així l’autor ens dedica aquest llibre de records que escriu quan arriba el nou dia amb l’ajut dels seus assistents.
No hi ha paraules per descriure la duresa però també la integritat del personatge en qüestió que ens fa percebre la seva Anglaterra dels anys 50, la que ell recorda amb una exactitud impressionant.
9 jun
