Per casualitat, a través de twitter (@jaumetenes) ahir vaig conéixer l’obra d’un pintor italià anomenat Matteo Massagrande. No tinc massa idea de si es tracta d’algú conegut o és simplement un pintor aficionat i virtuós però el cas és que les seves pintures em van fascinar. Vaig intentar cercar algunes coses de la seva biografia però no vaig tenir massa sort. No sóc ni molt menys un expert en qüestions artístiques però com gairebé tothom, sé el que m’agrada i el que no en el món de l’art. Però l’art, sigui quina sigui la modalitat triada té a veure amb l’emoció (de qui pinta i la que ens transmet). I després de començar a cercar una mica per internet vaig comprovar que definitivament aquest pintor i les seves creacions m’emocionaven i m’interessaven. Explicar-ho no és fàcil perquè definir emocions no sempre ha estat a l’abast de tothom Hi ha alguna cosa que recorda a la fotografia d’espais abandonats que tant m’agrada i de la que en tinc alguna mostra a casa. Penso en concret en una de les fotografies que tinc (“No time for tea” de Francis Meslet), i que va ser un regal d’algú que m’escoltava quan vaig dir que m’agradava el que veia en una sala d’exposicions.
Em criden l’atenció, el tractment de la llum, les ombres, els espais silenciosos que evoquen i que malgrat tot ens fan pensar en un passat ple de vida i de converses. Allà on avui hi ha silenci i abandonament abans hi havia molta vida, sembla recordar-nos a cop de pinzellada precisa el pintor de Padova. M’agraden els seus terres hidràulics que em recorden els pisos antics de l’Eixample barceloní o les perspectives gairebé impossibles que allarguen la visió del que observem més enllà del que és imaginable. La sensació és que el pintor esdevé una mena d’historiador entestat a mantenir el passat ben present per tal que perduri en el futur. Però ell ho fa a diferència dels historiadors a través dels seus ulls, la seva sensibilitat, els seus pinzells i els seus colors.
Espero que gaudiu d’aquesta mostra de la seva obra tal i com ho he fet jo mateix.
Les meves coses i altres històries 